L'objectiu d'aquest estudi és el de comparar les dades de mortalitat al districle de Ciutal Vella (el districte més deprimit sòcio-econòmicament de la ciutat de Barcelona) amb les de tota ia ciutat, utilizant les dades de les defuncions dels anys 1983–87.
Les dades procedeixen del Butlletí Estadístic de Defunció. S'han calculat les taxes crues, les taxes especíliques per edat, sexe i causa, l'es-perança de vida, els Anys Potencials de Vida Perduts (APVP), la Raó de Mortalitat Comparativa (RMC) i la mortalitat evitable.
Tots els indicadors han destacat el fet que s'ha produit una mortalitat més elevada a Ciutat Vella. L'esperança de vida al districte ha estat de 73 anys (4 anys menys que a tot Barcelona) i la mortalitat infantil ha estat de 15,6 per 1.000 nascuts (a Barcelona 9 per 1.000). La RMC ha estat de 129,0 (amb un interval de confiança al 95% de 126,2—131,8) i la raó d'APVP ha eslat de 182,1 (amb un interval de confiança al 95% de 173,1–191,1), sobretot degut a l'augment de la luberculosi, la cirrosi, els homicidis i les morts relacionades amb les drogues. El percentatge de morts evitables a Ciutat Vella ha estat de 9,5%, comparai amb un 8,23% a tot Barcelona.
Aquestes dades suggereixen que s'ha de continuar fent programes d'intervenció al districte, i al mateix temps han de ser un primer pas en l'estudi de les desigualtats de mortalitat en àrees geogràfiques més petites (barris i àrees bàsiques de salut).
The purpose of this study is to compare mortality indicators in the district of Ciutat Vella (the more socio-economically deprived in Barcelona) with the entire city, for the 1983–87 period, Crude death rates, as well as age, sex and cause-specific deaths rates were calculated from vital statistics data; life expectancy, years of potential life lost (YPLL), the Comparative Mortality Figure (CMF) and avoidable mortality rates were also computed.
All indicators point out at an excess of mortality In Ciutat Vella, when compared to the whole city. Life expectancy was 73 years (4 years less than for Barcelona as a whole); infant mortality was 15.6 per 1.000 births (as opposed to 9 for Barcelona). The CMF was 129 (95% confidence interval: 126.2–131.8), while the YPLL ratio was 182.1 (95% confidence interval: 173.1–191.8), mainly attributed to excess mortality due to tuberculosis, cirrhosis and to homicides and drug-related deaths. The percentage of avoidable deaths was 9.5% in Ciutat Vella compared with 8.23% for Barcelona as a whole.
These data confirm the need to actively pursue intervention programs to improve health in Ciutat Vella, although further small-area analysis at the level of neighbourhood and of health care areas would be advisable.
El objetivo de este estudio es el de comparar los datos de mortalidad en el distrito de Ciutat Vella (el distrito más deprimido socio-económicamente de la ciudad de Barcelona) con los de toda la ciudad, utilizando los datos de las defunciones de los años 1983–87.
Los datos proceden del Boletín Estadístico de Defunción. Se han calculado las tasas brutas, las tasas especificas por edad, sexo y causa, la esperanza de vida, los Años Potenciales de Vida Perdidos (APVP), la Razón de Mortalidad Comparativa (RMC) y la mortalidad evitable.
Todos los indicadores han detectado el hecho de que se ha producido una mortalidad más elevada en Ciutat Vella. La esperanza de vida en el distrito ha sido de 73 años (4 años menos que en todo Barcelona) y la mortalidad infantil ha sido de 15,6 por 1.000 nacidos (en Barcelona 9 por 1.000). La RMC ha sido de 129,0 (con un intervalo de confianza al 95% de 126,2–131,8) y la razón de APVP ha sido de 182,1 (con un intervalo de confianza al 95% de 173,1–191,1), sobre todo debido al aumento de la tuberculosis, la cirrosis, los homicidios y de las muertes relacionadas con las drogas. El porcentaje de muertes evitables en Ciutat Vella ha sido de 9,5% comparado con un 8,23% en toda Barcelona.
Estos datos sugieren que se han de seguir haciendo programas de intervención en el distrito, y al mismo tiempo han de ser un primer paso en el estudio de las desigualdades en mortalidad en áreas geográficas más pequeñas (barrios y áreas básicas de salud).