Información de la revista
Vol. 5. Núm. 27.
Páginas 243-253 (noviembre - diciembre 1991)
Respuestas rápidas
Compartir
Compartir
Descargar PDF
Más opciones de artículo
Vol. 5. Núm. 27.
Páginas 243-253 (noviembre - diciembre 1991)
Open Access
Excés de Mortalltat en Una Área Urbana Cèntrica: El Cas de Ciutat Vella a Barcelona
Excees Mortality in an Inner-City Area: The Case of Ciutat Vella in Barcelona
Visitas
4577
Carme Borrell i Thió*, Antoni Plasència i Taradach, Helena Pañella i Noguera
Servei d'Epidemiologia i Estadístiques Vitals. Institut Municipal de la Salut de Barcelona
Este artículo ha recibido

Under a Creative Commons license
Información del artículo
Resumen
Bibliografía
Descargar PDF
Estadísticas
Resum

L'objectiu d'aquest estudi és el de comparar les dades de mortalitat al districle de Ciutal Vella (el districte més deprimit sòcio-econòmicament de la ciutat de Barcelona) amb les de tota ia ciutat, utilizant les dades de les defuncions dels anys 1983–87.

Les dades procedeixen del Butlletí Estadístic de Defunció. S'han calculat les taxes crues, les taxes especíliques per edat, sexe i causa, l'es-perança de vida, els Anys Potencials de Vida Perduts (APVP), la Raó de Mortalitat Comparativa (RMC) i la mortalitat evitable.

Tots els indicadors han destacat el fet que s'ha produit una mortalitat més elevada a Ciutat Vella. L'esperança de vida al districte ha estat de 73 anys (4 anys menys que a tot Barcelona) i la mortalitat infantil ha estat de 15,6 per 1.000 nascuts (a Barcelona 9 per 1.000). La RMC ha estat de 129,0 (amb un interval de confiança al 95% de 126,2—131,8) i la raó d'APVP ha eslat de 182,1 (amb un interval de confiança al 95% de 173,1–191,1), sobretot degut a l'augment de la luberculosi, la cirrosi, els homicidis i les morts relacionades amb les drogues. El percentatge de morts evitables a Ciutat Vella ha estat de 9,5%, comparai amb un 8,23% a tot Barcelona.

Aquestes dades suggereixen que s'ha de continuar fent programes d'intervenció al districte, i al mateix temps han de ser un primer pas en l'estudi de les desigualtats de mortalitat en àrees geogràfiques més petites (barris i àrees bàsiques de salut).

Paraules clau:
Mortalitat
Desigualtats en salut
Anàlisi d'àrees petites
Summary

The purpose of this study is to compare mortality indicators in the district of Ciutat Vella (the more socio-economically deprived in Barcelona) with the entire city, for the 1983–87 period, Crude death rates, as well as age, sex and cause-specific deaths rates were calculated from vital statistics data; life expectancy, years of potential life lost (YPLL), the Comparative Mortality Figure (CMF) and avoidable mortality rates were also computed.

All indicators point out at an excess of mortality In Ciutat Vella, when compared to the whole city. Life expectancy was 73 years (4 years less than for Barcelona as a whole); infant mortality was 15.6 per 1.000 births (as opposed to 9 for Barcelona). The CMF was 129 (95% confidence interval: 126.2–131.8), while the YPLL ratio was 182.1 (95% confidence interval: 173.1–191.8), mainly attributed to excess mortality due to tuberculosis, cirrhosis and to homicides and drug-related deaths. The percentage of avoidable deaths was 9.5% in Ciutat Vella compared with 8.23% for Barcelona as a whole.

These data confirm the need to actively pursue intervention programs to improve health in Ciutat Vella, although further small-area analysis at the level of neighbourhood and of health care areas would be advisable.

Key words:
Mortality
Health inequalities
Small-area analysis
Resumen

El objetivo de este estudio es el de comparar los datos de mortalidad en el distrito de Ciutat Vella (el distrito más deprimido socio-económicamente de la ciudad de Barcelona) con los de toda la ciudad, utilizando los datos de las defunciones de los años 1983–87.

Los datos proceden del Boletín Estadístico de Defunción. Se han calculado las tasas brutas, las tasas especificas por edad, sexo y causa, la esperanza de vida, los Años Potenciales de Vida Perdidos (APVP), la Razón de Mortalidad Comparativa (RMC) y la mortalidad evitable.

Todos los indicadores han detectado el hecho de que se ha producido una mortalidad más elevada en Ciutat Vella. La esperanza de vida en el distrito ha sido de 73 años (4 años menos que en todo Barcelona) y la mortalidad infantil ha sido de 15,6 por 1.000 nacidos (en Barcelona 9 por 1.000). La RMC ha sido de 129,0 (con un intervalo de confianza al 95% de 126,2–131,8) y la razón de APVP ha sido de 182,1 (con un intervalo de confianza al 95% de 173,1–191,1), sobre todo debido al aumento de la tuberculosis, la cirrosis, los homicidios y de las muertes relacionadas con las drogas. El porcentaje de muertes evitables en Ciutat Vella ha sido de 9,5% comparado con un 8,23% en toda Barcelona.

Estos datos sugieren que se han de seguir haciendo programas de intervención en el distrito, y al mismo tiempo han de ser un primer paso en el estudio de las desigualdades en mortalidad en áreas geográficas más pequeñas (barrios y áreas básicas de salud).

Palabras clave:
Mortalidad
Desigualdades en salud
Análisis de áreas pequeñas
El Texto completo está disponible en PDF
Bibliogrífia
[1.]
P. Towsend, N. Davidson.
Inequalities in health. The Black report.
Penguin Books, (1982),
[2.]
G. Davey Smith, M. Bartley, D. Blane.
The Black report on socioeconomic inequalities in health 10 years on.
Br Med J, 301 (1990), pp. 373-377
[3.]
K.A. Moser, H.S. Pugh, P.O. Goldblatt.
Inequalities in women's health: looking at mortality differentials using an alternative approach.
Br Med J, 296 (1988), pp. 1221-1224
[4.]
R. Baljaran, P. Yuen, D. Machin.
Inequalities in health: changes in RHAs in the past decade.
Br Med J, 294 (1987), pp. 1561-1564
[5.]
V. Castairs, R. Morris.
Deprivation: explaining differences in mortality between Scotland and England and Wales.
Br Med J, 299 (1989), pp. 886-889
[6.]
N. Mays, S. Chinn.
Relation between all cause standardised mortality rations and two indices of deprivation at regional and district level in England.
J Epidemiol Community Health, 43 (1989), pp. 191-199
[7.]
M.G. Marmot, M.E. McDowall.
Mortality decline widening social inequalities.
Lancet, ii (1986), pp. 274-276
[8.]
C.A. Yeracaris, J.H. Kim.
Socioeconomic differentials in selected causes of death.
Am J Public Health, 68 (1978), pp. 342-351
[9.]
H.W. Wise, M. Kotelchuck, M. Wilson, M. Mills.
Racial and socioeconomic disparities in childhood mortality in Boston.
N Eng J Med, 313 (1985), pp. 360-366
[10.]
G.H. Orcutt.
Measuring socioeconomic mortality differentials over time.
Demography, 26 (1989), pp. 345-351
[11.]
E.M. Kitagawa, P.M. Hauser.
Differential mortality in the United States: a study in socioeconomic ewdemiology.
[12.]
L. Iversen, O. Andersen, P.K. Andersen, K. Christoffersen, N. Keiding.
Unemployment and mortality in Denmark, 1970–80.
Br Med J, 295 (1987), pp. 879-884
[13.]
V. Siskind, R. Copeman, J.M. Najman.
Socioeconomic status and mortality: a Brisbane area analysis.
Community Health Studies, 11 (1987), pp. 15-23
[14.]
E. Sampere, J. Soler, P. Ferrando.
L'evolució dels indicadors socials a Barcelona; 1981–86.
pp. ¿
[15.]
J. Costa.
Estudi sanitari del districte I. Institut Municipal de la Salut.
Ajuntament de Barcelona, (1988),
[16.]
M.J. Izquierdo, F. Miguélez, M. Subirats.
Enquesta metropolitana 1986, Condicions de vida i hàbits de la poblado de l'àrea metropolitana de Barcelona.
pp. ¿
[17.]
C. Borrell, H. Pañella, A. Plasència.
Mortalitat agregada a la ciutat de Barcelona (1983–87). Anàlisi per districtes municipals.
Série Estadísliques de Salut, Ajuntament de Barcelona, (1991),
[18.]
OPS/OMS.
Manual de la Clasificación Estadística Internacional de Enfermedades, Traumatismos y Causas de Defunción.
Novena Revisión, ¿, (1975),
[19.]
C. Borrell, A. Plasència.
Informe sobre la mortalitat perinatal durant els anys 1985, 1986 i 1987 a la ciutat de Barcelona.
Institut Municipal de la Salut, Ajuntament de Barcelona, (1988),
[20.]
H.S. Shryock, J.S. Siegel.
The Methods and Materials of Demography.
Academic Press, Inc, (1976),
[21.]
J.M. Romeder, J.R. McWhinnie.
Potential years of lite lost between ages 1 and 70: an indicator of premature mortality lor health planning.
Int J Epidemiol, 6 (1977), pp. 143-151
[22.]
J.C. Klemnan.
Age-Adjusted mortality indexes for small areas Applications to health planning.
Am J Public Health, 67 (1977), pp. 834-840
[23.]
F.G. Benavides, S. Pérez, A. Cayuela, A. Nolasco, H. Vanaclocha.
Col. lectiu d'Estudis del País Valenciá, Razón de años de vida perdidos evitables: un indicador para identificar exceso de mortalidad en áreas de salud.
Gac Sanit, 16 (1990), pp. 12-17
[24.]
N.E. Breslow, N.E. Day.
Statistical Methods in Cancer Research. Volume II. The design and analysis of cohort studies.
International Agency for Research on Cancer, Lyon, (1987),
[25.]
W.W. Holland.
European Community Atlas Of «Avoidable Death».
Oxford Medical Publications, Oxford University Press, (1988),
[26.]
Padró d'Habitants 1986.
Estadística Mumcioal.
Ajuntament de Barcelona, ¿, (1988),
[27.]
A. Company.
Mortalitat a la ciutat de Barcelona anys 1980–1981.
Subàrea de Salut Publica, Ajuntament de Barcelona, (1984),
[28.]
H. Pañella, C. Borrell, A. Plasència.
Mortalitat per causes externes en els residents a Barcelona (1983–87).
Informe Técnic núm. 17 Area de Salut Pública, Armament de Barcelona, (1990),
[29.]
Mortalitat a la ciutat de Barcelona 1988.
Estadistiques de Salut.
Ajuntament de Barcelona, (1990),
[30.]
Mortalitat a la ciutat de Barcelona 1989. Estadistiques de Salut. Ajuntament de Barcelona (en prensa)
[31.]
C. McCord, H.P. Freeman.
Excess mortality in Harlem.
N Eng J Med, 322 (1990), pp. 173-177
[32.]
C.D. Jenkins, R.W. Tuthill, S.I. Tannenbaum, C.R. Kirby.
Zones of excess mortality in Massachusetts.
N Eng Med, 296 (1977), pp. 1354-1356
[33.]
H. Dayal, R. Goldberg-Alberts, J. Kinman, J. Ramos, R. Sharrar, S. Shapiro.
Patterns of mortality from selected causes in an uroan population.
J Chron Dis, 39 (1986), pp. 877-888
[34.]
J. Alonso, J.M. Antó.
Desigualtats de salut a Barcelona.
Gac Sanit, 2 (1988), pp. 4-12
[35.]
J. Costa.
Desigualtats en la mortalitat als barris de Barcelona: la seva relació amb l'atur, l analfabetisme i la categoria professional.
Tesi doctoral, ¿, (1989),
[36.]
SIDA a Barcelona.
Situació a 31 de desembre de 1990. Servei d'Epidemiologia i Estadistiques Vitals Institut Municipal de la Salut.
Ajuntament de Barcelona, (1991),
[37.]
J.A. Caylá, L. Artazcoz, A. Plasència, J.M. Jansà, E. Díez.
Programa de Prevenció i Control de la Tuberculosi de Barcelona Resultats de l'any 1989.
Ajuntament de Barcelona, (1990),
[38.]
J.M. Jansà, A. Plasència, J. Cayla.
Morbilitàt per Malalties de Declaració Obiigatòria a Barcelona ciutat 1989.
Ajuntament de Barcelona, (1991),
[39.]
J. Roca.
Epidemiologia de la mortalidad por reacción aguda adversa a drogas en la ciudad de Barcelona, 1978–1989. Universitat Autònoma de Barcelona. Tesi doctoral.
¿, (1990),
[40.]
J. Alonso, J.M. Antó, X. Castells.
Els hospitals de Barcelona. Anàlisi de les altes hospitalàries. 1985. Informe Tècnic múm. 10. Area de Sanitat, Salut Pública i Medí Ambient.
Ajuntament de Barcelona, (1987),
Copyright © 1991. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Descargar PDF
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Opciones de artículo
Herramientas
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?