El càlcul de les variàncies en els estudis de disseny mostral complex (mostreig estratificat o multietàpic) resulta esbiaxat en no tenir en compte els efectes del disseny. En aquest article es presenta el càlcul de les variàncies dels estadístics de l'enquesta de salut de Barcelona de 1986 (estudi d'una mostra de 2.205 famílies — conglomerats — i estratificada per districte municipal i per grandària familiar). S'utilitza el métode Jackknife i els resultats es comparen amb l'estimació obtinguda pel métode estàndard (és a dir, suposant un mostreig aleatori simple d'individus).
El mètode Jackknife incorpora tot el disseny mostral en el càlcul de les variáncies, en formar a posteriori pseudo-estrats que són en el seu interior homogenis. Aquest mètode condueix a resultats més acurats que el mètode estándard, especialment en el càlcul de valors poblacionals totals. Les diferéncies, però, no són excessivament importants, mentre que el efecte del disseny per conglomerats és més gran per algunes variables. (Gac Sanit 1989; 12 (3): 409–20).
Variance estimation of surveys with complex sampling designs (stratified or multistage design) is biased if design effects are not taken into account. In this article we estimate the variance of some of the variables included in the 1986 health interview survey of Barcelona (survey of 2,205 households—clusters—that were stratified by municipal district and by family size). We present a comparison of variance estimates using the Jackknife method and using the standard method (the one used for simple random samples).
Jackknife method incorporates sampling desing effects for estimating the variance, as homogeneous pseudo-clusters are formed. This method leads to more accurate results than the other method especially when calculating global population estimates. Differences between these methods are not very important, whereas cluster design effects are more important for certain variables. (Gac Sanit 1989; 12 (3): 409–20).
El cálculo de las varianzas en los estudios de diseño muestral complejo (muestreo estratificado o multietápico) resulta sesgado al no tener en cuenta los efectos de ese diseño. En este artículo se presenta el cálculo de las varianzas de los estadisticos de la encuesta de salud de Barcelona de 1986 (estudio de una muestra de 2.205 familias —conglomerados—estratificadas por distrito y tamaño familiar). Se utiliza el método Jackknife y sus resultados se comparan con la estimación obtenida utilizando el método estándar (es decir, suponiendo un muestreo aleatorio simple de individuos).
El método Jackknife incorpora todo el diseño muestral al cálculo de las varianzas, al formar a posteriori pseudoestratos que son en su interior homogéneos. Este método conduce a resultados más precisos que el método estándar, especialmente en el cálculo de los valores poblacionales totales. Las diferencias entre ambos métodos no son, sin embargo, muy importantes, mientras que el efecto del diseño por conglomerados es más grande para algunas variables. (Gac Sanit 1989; 12 (3): 409–20).
