Información de la revista
Vol. 13. Núm. 6.
Páginas 431-440 (Noviembre - Diciembre 1999)
Respuestas rápidas
Compartir
Compartir
Descargar PDF
Más opciones de artículo
Vol. 13. Núm. 6.
Páginas 431-440 (Noviembre - Diciembre 1999)
Open Access
¿Dos patrones de desigualdades sociales en mortalidad en Barcelona?
Visitas
4178
M.I. Pasarín1,
Autor para correspondencia
mpasarin@imsb.bcn.es

Correspondencia : Institut Municipal de Salut Pública. Plaza Lesseps, 1. 08023 Barcelona.
, C. Borrell1, A. Plasència1,2
1 Institut Municipal de Salut Pública. Ajuntament de Barcelona
2 Universitat Autònoma de Barcelona
Este artículo ha recibido

Under a Creative Commons license
Información del artículo
Resumen
Bibliografía
Descargar PDF
Estadísticas
Resumen
Objetivos

Descubrir las desigualdades sociales en mortalidad a nivel de las Áreas Básicas de Salud de Barcelona y analizar los diferentes patrones de desigualdades sociales en salud.

Métodos

Se incluyeron todas las defunciones de residentes de Barcelona del período 1989-1993. El diseño fue un estudio ecológico transversal (unidad de análisis: área básica de salud). Se estudiaron indicadores socioeconómicos e indicadores de mortalidad global y las principales causas de mortalidad. Se realizó un análisis descriptivo y se calcularon medidas de asociación entre los indicadores socioeconómicos y la mortalidad, mediante modelos de regresión de Poisson.

Resultados

Tanto la distribución socioeconómica como la de mortalidad fue desigual entre las áreas de estudio, existiendo una peor situación en la zona centro, norte y litoral de la ciudad. Se halló una asociación estadísticamente significativa entre la situación socioeconómica desfavorecida y la mortalidad global (RR = 1,48), así como con la mortalidad específica: cáncer de pulmón (RR = 1,64, hombres), cirrosis (RR = 2,33, hombres), sida (RR = 3,42, ambos sexos), sobredosis (RR = 5,18, ambos sexos), bronquitis, enfisema y asma (RR = 1,41, hombres), tuberculosis (RR = 6,3, ambos sexos) y causas externas (RR = 2,29, hombres). El incremento de riesgos según el empeoramiento de la situación socioeconómica fue lineal para cirrosis y bronquitis, enfisema y asma, y casi lineal para cáncer de pulmón. Para sida, sobredosis y tuberculosis el incremento de riesgos no fue lineal, sino que aumentaba de forma importante para los niveles de desempleo más altos.

Conclusiones

Las causas de muerte que se han asociado con desigualdades sociales están todas relacionadas con estilos de vida (tabaquismo, consumo excesivo de alcohol y uso de drogas por vía parenteral). Se evidencian dos patrones de desigualdades sociales en salud, destacando el sida, sobredosis y tuberculosis como patologías asociadas a niveles extremos de situación socioeconómica desfavorable, donde probablemente hay condiciones que favorecen la marginalidad y los problemas de salud asociados a ella.

Palabras clave:
Mortalidad
Factores socioeconómicos
Desigualdades sociales
Summary
Background

The aims of this study were to describe social inequalities in mortality amongst Basic Health Areas in Barcelona Spain and to analyze the patterns of social inequalities in health.

Methods

This is an ecological study of all deaths of residents in Barcelona in 1989-93. The unit of analysis was the Basic Health Area. Socio-economic and mortality indicators (overall mortality and the main causes of death) were studied. Relative risk estimates between socio-economic and mortality indicators were calculated through Poisson regression models.

Results

An unequal socioeconomical and mortality distribution was observed between areas. The following variables were found to be associated with lower socio-economic conditions: overall mortality (RR = 1,48, males), specific mortality: malignant neoplasm of trachea, bronchus and lung (RR = 1,64, males), chronic liver disease and cirrhosis (RR = 2,33, males), AIDS (RR = 3,42, males and females), drug overdose (RR = 5,18, males and females), tuberculosis (RR = 6,3, males and females), pneumonia, bronchitis, emphysema and asthma (RR = 1,41, males), and external causes (RR = 2,29, males). The increase in risk with deteriorating socioeconomic situation was linear for cirrhosis and bronchitis, emphysema and asthma, and close to linearity for malignant neoplasm of trachea, bronchus and lung. For AIDS, drug overdose, and tuberculosis, the increase in risk was not linear, being much higher for those areas with higher levels of unemployment.

Conclusions

All causes of death that have been found to be associated with social inequalities are related with life-styles (smoking, excessive alcohol consumption and parenteral drug use). There are two patterns of social inequalities in health: AIDS, drug overdose and tuberculosis stand out as pathologies associated to extreme unfavourable socioeconomic situation, for which it is likely that there are some conditions favouring health problems associated with margination.

El Texto completo está disponible en PDF
Biblografía
[1.]
D. Black, J. Morris, C. Smith, P. Townsend.
The Black Report.
Inequalities in Health: The Black Report and The Health Divide,
[2.]
C. Borrell.
Les desigualtats socials en la salut. Revisió de la bibliografia.
Institut Municipal de Salut Pública, Ajuntament de Barcelona; Documents, (1998),
[3.]
E. Regidor, J. Gutiérrez-Fisac, C. Rodríguez.
Diferencias y desigualdades en salud en España.
Díaz de Santos, (1994),
[4.]
V. Navarro, J Benach, la Comisión Científica de estudios de las desigualdades sociales en salud en España.
Desigualdades sociales en salud en España.
Ministerio de Sanidad y Consumo, (1996),
[5.]
J. Alonso, J.M. Antó.
Desigualdades de salud en Barcleona.
Gac Sanit, 2 (1988), pp. 4-12
[6.]
C. Borrell, A. Plasència, H. Pañella.
Exceso de mortalidad en un àrea urbana céntrica: el caso de Ciutat Vella en Barcelona.
Gac Sanit, 5 (1991), pp. 243-253
[7.]
J. Costa.
Desigualtats en la mortalitat als barris de Barcelona: la seva relació amb l'atur, l'analfabetisme i la categoria socioprofessional. [Tesis doctoral].
(1989),
[8.]
C. Borrell, A. Arias.
Desigualdades en mortalidad en los barrios de Barcelona.
Gac Sanit, 7 (1993), pp. 205-220
[9.]
C. Borrell, A. Arias.
Socio-economic factors and mortality in urban settings: the case of Barcelona, Spain.
J Epidemiol Comm Health, 49 (1995), pp. 460-465
[10.]
A. Arias, M. Rebagliato, M.A. Palumbo, R. Bellver, J. Ashton, C. Colomer, et al.
Desigualdades en salud en Barcelona y Valencia.
Med Clin (Barc), 100 (1993), pp. 281-287
[11.]
C. Borrell, A. Plasència, I. Pasarín, V. Ortún.
Widening social inequalities in mortality: the case of a southern European city (Barcelona).
J Epidemiol Comm Health, 51 (1997), pp. 659-667
[12.]
C. Borrell.
Evolució de les desigualtats socials en salut a la ciutat de Barcelona. [Tesis doctoral].
Universidad Autónoma de Barcelona, (1995),
[13.]
L. Torralba, M.T. Brugal, J.R. Villalbí, M.T. Tortosa, A. Toribio, J.L. Valverde.
Mortality due to acute adverse drug reactions: opiates and cocaine in Barcelona: -1989-93.
Addiction, 91 (1996), pp. 419-426
[14.]
Comunidad Autónoma de Cataluña. Ley 15/1990, de 15 de julio, de Ordenación Sanitaria, BOE núm. 197, 17 de agosto de 1990.
[15.]
C. Borrell, A. Puiggalí, N. Montellà, M. Tristán, P. Arribas.
Estadístiques de Salut. Mortalitat a la ciutat de Barcelona, 1992 Área de Salut Pública. Sèrie estadística de l'Institut Municipal de la Salut.
(1994),
[16.]
R. Wilkinson.
Unhealthy Societies. The Afflictions of inequality.
Routledge, (1996),
[17.]
R. Wallace.
Urban desertification, public health and public order: «Planned shrinkage», violent death, substance abuse and AIDS in the Bronx.
Soc Sci Med, 31 (1990), pp. 801-813
[18.]
Padró d'Habitants de la ciutat de Barcelona 1991.
Servei d'Estadística.
(1992),
[19.]
H.S. Shryock, J.S. Siegel.
The Methods and Materials of demography.
Academic Press, (1976),
[20.]
M. Rué, C. Borrell.
Los métodos de estandarización de tasas.
Revisiones en Salud Pública, 3 (1993), pp. 263-295
[21.]
J.M. Romeder, J.R. McWhinnie.
Potential years of life lost between ages 1 and 70: an indicator of premature mortality for health planning.
Int J Epidemiol, 6 (1977), pp. 143-151
[22.]
J.F. Viel.
La régression de Poisson en épidemiologie.
Rev Epidém et Santé Publ, 42 (1994), pp. 79-87
[23.]
E.N. Breslow, E.N. Day, Fitting Models to Grouped Data.
Statistical Methods in Cancer Research. Volume II: the design and analysis of cohort studies.
International Agency for Research on Cancer, (1987),
[24.]
S. Pérez-Hoyos, F.G. Benavides.
Problemas del uso del test de tendencia como medición de la relación dosis respuesta en epidemiología.
Gac Sanit, 11 (1997), pp. 143-149
[25.]
P. Gómez.
Desigualtats socials a la ciutat de Barcelona.
Barcelona Societat, 2 (1994), pp. 4-23
[26.]
F. Miguélez, P. López.
Enquesta Metropolitana 1986 Condicions de vida i hàbits de la població de l'àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona: Mancomunitat de l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Institut d'Estudis Metropolitans de Barcelona, (1988),
[27.]
P. Townsend, P. Phillimore, A. Beattie.
Health and Deprivation. Inequality and the North.
Croom Helm, (1988),
[28.]
T. Brugal, J.R. Villalbí, J.A. Caylà.
Desigualdades en la mortalidad por reacción aguda adversa a drogas.
Documento interno de las ponencias presentadas al Seminario sobre Desigualdades sociales en salud en España, celebrado en el Institut Universitari de Salut Pública de Catalunya, (1996),
[29.]
R. Wallace, M. Thompson Fullilove, D. Wallace, et al.
Family systems ans deurbanization: impliactions for substance abuse.
Substance Abuse, pp. 944-955
[30.]
C. McCord, H.P. Freeman.
Excess mortality in harlem.
N Eng J Med, 322 (1990), pp. 173-177
[31.]
J.P. Pierce.
International comparisons of trends in cigarrete smoking prevalence.
Am J Public Health, 79 (1989), pp. 152-157
[32.]
G.L. Maandell, R.G. Douglas, J.E. Benet.
Principles and practice of infectious disease.
Churchill Livingston, (1990),
[33.]
D.P.S. Spence, J. Hotchkiss, C.S.D. Williams.
Davies PDO. Tuberculosis and poverty.
BMJ, 307 (1993), pp. 759-761
[34.]
P.A. Selwing.
Tuberculosis and AIDS: epidemiologic, clinical and social dimensions.
J Law Medicine, Ethics, 21 (1993), pp. 279-287
[35.]
P. Mangtani, D.J. Jolley, J.M. Watson, L.C. Rodrigues.
Socioeconomic deprivation and notification rates for tuberculosis in London during 1982-91.
BMJ, 310 (1995), pp. 963-966
[36.]
J. Wilkinson, G. Lawes, I. Unell, J. Bradbcuy, P. Maclean.
Problematic Drug Use and Social Deprivation.
Public Health, 101 (1987), pp. 165-168
[37.]
Lowinger P. Drug abuse: economic and political basis. En: Lowinson JH, Ruiz P, Millman RB, Langrod JG (eds.). Substance abuse. A comprehensive textbook. Baltimore: Williams & Wilkins.
[38.]
Herman J. Substance abuse and homelessness within the inner cities. En: Lo Lowinson JH, Ruiz P, Millman RB, Langrod JG (eds.). Substance abuse. A comprehensive textbook. Baltimore: Williams & Wilkins.
[39.]
Kunst AE, Mackenbach JP. Budapest: Inequalities in mortality between districts. En: Measuring socioeconomic inequalities in health. World Health Organization. Regional Office for Europe. Copenhagen.
[40.]
J.M. Robine, K. Ritchie.
Healthy life expectancy: evaluation of global indicator of change in population health.
BMJ, 302 (1991), pp. 457-460
Copyright © 1999. Sociedad Española de Salud Pública y Administración Sanitaria
Idiomas
Gaceta Sanitaria
Opciones de artículo
Herramientas
es en

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?